 |
Informe. Teatre. Analgèsic contra els transtorns mentals. Col·laboracions.
La serva adrona.
|
Informe.
Desnonats
Tots els papers de la cessió i de l'expulsió
ACTA 1997/14
A la ciutat de Mollerussa, el dia dinou de desembre de mil nou-cents noranta-set. Essent les vint-i-una hores, es reuneix al Saló de Sessions de la Casa Consistorial el Ple de l'Ajuntament, en sessió pública i ordinària de primera convocatòria, sota la Presidència del Sr. Alcalde En Josep Grau i Seris, amb l'assistència dels Srs./Sres. Regidors, Ramon Sopena i Borrell, Josep Simó i Ribera, Rosa Maria Niubó i Miret, Gaspar Pinent i Mitjana, Antoni Bosch i Miquel, Jaume Torra i Felip, Ramon Vilalta i Oliva, Maria Teresa Ginestà i Riera, Francesc Carles Añó i Alonso, Andreu Morales i Bermejo, Lluís Vila i Llaudet i Nicolas Vergès i Abadias.
Actua de Secretari el titular de la Corporació Municipal, Sr. Manuel Civís i Llovera.
Assisteix a la sessió l'Interventor de Fons de l'Ajuntament, Sr. Jesus Luño i Garcia.
Comprovada l'existència de quòrum legal necessari per a la celebració de la sessió, per Ordre de la Presidència s'inicia l'acte públic, amb el següent Ordre del Dia: (.../...)
5.- CESSIÓ D'US IMMOBLE A L'ENTITAT TEATRE DE BUTXACA-TEATRE ESTABLE DE PONENT.
D'Ordre del Sr. Alcalde, el Regidor Sr. Ramon Sopena, dóna compte al Ple de la Proposta de Presidència, dictaminada favorablement per la Comissió Informativa d'Hisenda, Règim Intern i Serveis Socials en la sessió celebrada el dia 15 de desembre de 1997, el contingut de la qual és el següent:
"Atesa la petició realitzada per l'entitat cívico-cultural de Mollerussa TEATRE DE BUTXACA-TEATRE ESTABLE DE PONENT a fi i efecte de regularitzar la utilització de l'espai annexe al Pavelló Pla d'Urgell del qual en fa ús des de l'any 1992.
Considerant que la dita entitat gaudeix de la naturalesa d'Associació de caràcter cultural, sense afany de lucre i els seus fins, definits estatariament, són els següents: Activitats culturals i artístiques d'àmbit teatral, promoció de la cultura teatral, producció d'espectacles propis i realització de cursos d'ensenyament de tècniques teatrals.
Les finalitats esmentades es consideren d'interés social pel municipi i justificarien la cessió d'ús de l'esmentat bé, proposant-se com a modalitat d'aquesta, l'ús en precari determinat en els articles articles 73 i ss. del Reglament de Patrimoni dels Ens Locals (Decret 336/1988, de 17 d'octubre).
En la seva virtud, a la vista dels antecedents exposats, dels informes i altra documentació obrants en l'expedient, es proposa l'adopció dels següents ACORDS:
Primer.- Autoritzar la cessió d'ús en precari, a favor de l'entitat civico-cultural de Mollerussa denominada TEATRE DE BUTXACA-TEATRE ESTABLE DE PONENT, de la Sala i dependències annexes al Pavelló Pla d'Urgell, conforme les condicions que figuren en Annex als presents acords.
Segon.- Sotmetre l'expedient a informació pública pel termini de 15 dies als efectes que els interessats puguin presentar les al·legacions o reclamacions que estimin adients als seus drets.
Trasncorregut el termini esmentat sense que se'n hagi presentat cap, la cessió d'ús en precari s'entendrà aprovada amb caràcter definitiu, procedint-se a llur formalització en document administratiu.
Tercer.- Facultar el Sr. Alcalde per al desplegament dels acords adoptats incluusiu la formalització dels documemts a què dónin lloc."
ANNEX
Condicions de la cessió
De conformitat amb allò que disposa l'article 75 i concordants del Reglament de Patrimoni dels Ens Locals (Decret 336/1988, de 17 d'octubre), la cessió d'ús es sotmet a les condicions següents:
1.Es reconeix a favor de l''entitat TEATRE DE BUTXACA-TEATRE ESTABLE DE PONENT el dret d'us preferent, en concepte de precari, de la instal·lació Annexa al Pavelló Pla d'Urgell, de propietat de l'Excm. Ajuntament de Mollerussa, per a l'exercici de les finalitats pròpies d'aquesta entitat i definides estatutariament les quals gaudeixen de la consideració d'interés social pel municipi, atès que la dita entitat és una associació cívica sense afany de lucre i de caire cultural.
2.La finalitat concreta a la qual s'han de destinar els bens cedits en precari estarà vinculada a l'exercici d'activitats culturals i artístiques d'àmbit teatral.
3.Als efectes determinats en l'article 75.4 del Decret 336/1988, de 17 d'octubre, es fa constar que l'entitat TEATRE DE BUTXACA-TEATRE ESTABLE DE PONENT no resta en relació de dependència respecte de l'Ajuntament de Mollerussa.
4.L'ús del be cedit en precari serà gratuït, sense perjudici que l'entitat beneficiària assumeixi les despeses ordinàries de conservació i manteniment de les instal·lacions.
5.Per a garantia de la continuïtat de l'activitat, atesa llur consideració d'interés social pel municipi, s'estableix una durada inicial de la cessió d'ús en precari pel termini de 5 anys, prorrogables per idèntics terminis. No obstant, l'Ajuntament de Mollerussa podrà exercitar l'opció d'extinguir-lo, previ requeriment efectuat al respecte i en els termes i procediment previstos a la vigent legislació, sempre i quan circumstàncies sobrevingudes d'interés públic o social, així ho facin aconsellable.
6.L'Ajuntament de Mollerussa es reserva el dret a utilitzar les instal·lacions objecte de cessió per a activitats pròpies o dels seus organismes autònoms. A tals efectes, i per no ocasionar perjudicis a l'entitat beneficiària, ho haurà de comunicar amb una antel·lació mínima de 15 díes, i aquesta disponibilitat d'ús no es perllongarà més enllà de l'estrictament necessari. Per tal de coordinar compatibilitats d'úsos, l'entitat beneficiària notificarà a l'Ajuntament de Mollerussa la programació prevista per la temporada corresponent.
7.L'entitat beneficiària no podrà cedir a tercers l'ús o gaudiment del bé cedit.
8.La realització d'obres de qualsevol mena que hagi de realitzar l'entitat beneficiària sobre el bé cedit requerirant l'autorització prèvia de l'Ajuntament.
9.El precari atorgat a favor del beneficiari s'extinguirà, a més de les circumstàncies indicades anteriorment, per les següents:
·Denúncia de l'Ajuntament exercida amb una antel·lació mínima d'un més a la data de venciment del termini de vigència.
·Si l'entitat beneficiària perd la condició d'entitat sense afany de lucre.
·Si el bé cedit es destina a una altra finalitat que la que motiva la cessió.
·Per afectació del bé a un ús o servei incompatible.
Finalitzada la lectura de l'anterior Proposta la Presidència pregunta si hi ha alguna intervenció al respecte, produïnt-se les següents:
El Sr. Vilalta pregunta qui es responsabilitzarà de les obres de manteniment i si amb aquesta cessió l'Ajuntament assumeix més obligacions.
Per part de l'Alcaldia s'informa al respecte que les obres de manteniment seran del càrrec de la beneficiària i que amb la cessió el que es pretén és regularitzar la utilització d'aquest espai i evitar problemes o malsentesos i que la titularitat de l'immoble sempre serà de l'Ajuntament.
Finalitzades les intervencions esmentades, la Presidència sotmet a la consideració del Ple la proposta presentada la qual es aprovada per unanimitat dels seus membres.
Documentació:
La Companyia . Teatre de Butxaca
Teatre Estable de Ponent
La llista de totes les estrenes, un recorregut per la història de tots aquests anys.
TEATRE ESTABLE DE PONENT, té els seus antecedents en la formació Teatre de Butxaca l'any 1986. L'any 1990 amb el muntatge MARIA ROSA d'Àngel Guimerà, va estar guardonat amb el premi a la millor escenografia i menció a l'actriu protagonista en la 7ª. Mostra de Teatre Jove, organitzada per la Generalitat de Catalunya, participant amb aquest muntatge en la 10ª. Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega.
La Temporada 1991-92, posem en funcionament la sala Teatre de Butxaca, amb un programació de produccions pròpies, essent el primer Teatre Estable de Ponent.
Temporada 1991-92
EL MÉS FELIÇ DELS TRES d'Eugène Labiche
MARIA ROSA d'Àngel Guimerà
Temporada 1992-93
LA PRIMERA DE LA CLASSE de Rodolf Sirera
UN PASSEIG PERL BOSC de Lee Blessing
Temporada 1993-94
QUATRE DONES I EL SOL de Jordi Pere Cerdà
UN PASSEIG PEL BOSC de Lee Blessing
LA DONA DE NEGRE de Susan Hill
Temporada 1994-95
LA DONA DE NEGRE de Susan Hill
MILITÀNCIA de Jaume Jovells
NIT DE TRÍBADES de Per Olov Enquist
MISTERI DE DOLOR d'Adrià Gual
Temporada 1995-96
DEGOTALLS de Felip Gallart
Temporada 1996-97
DEGOTALLS de Felip Gallart
MISTERI DE DOLOR d'Adrià Gual
HEREUS DE LA CASA CREMADA de Josep A. Chauvell
Temporada 1997-98
HEREUS DE LA CASA CREMADA de Josep A. Chauvell
KIKIRIKISTE de Paul Maar
LA DONA DE NEGRE de Susan Hill
KABARETT de Karl Valentin
Temporada 1998-99
KABARETT de Karl Valentin
LA RONDALLA DE L'ARMARI de Jaume Jovells
COSES DE DONES d'Isabel-Clara Simó i Joan Cornudella
Temporada 1999-2000
NO HI HA PANY QUE TANQUI de Felip Gallart
Temporada 2000-2001
NO HI HA PANY QUE TANQUI de Felip Gallart
Desembre del 2001
ELS ZIN-CALOS de Juli Vallmitjana
Sessió única per a celebrar els
10 anys de funcionament de la sala
Teatre de Butxaca
Produccions paral·leles
Temporada 1996-97
LLUNA D'ESTIU de Jordi Pàmias
Temporada 1997-98
RAMBLA DE TARDOR de Josep Borrell
Temporada 1999-2000
PARAULES /Antologia del Club dels Poetes Morts
DIVISA de Maria Mercè Marçal
Base de dades: Hi han participat
Teatre de Butxaca 1986 - 1991
Dolors Aldomà Equip de la companyia quan s'inaugura la Sala Teatre de Butxaca Sala Teatre de Butxaca |
actriu actor actriu actor actor director/actor modista actor actriu actriu actor actriu actor actor vestuari actor actor tècnica actriu director/actor transport sabateria actor actor dicció actor actor actriu actriu actor actor actriu fotògraf actor tècnic actriu actor actriu disseny cant modista actor transport modista
|
Teatre.
Analgèsic contra els transtorns mentals.
Un remei contra la prepotència i també contra moltes altres coses tristes, grises que ens envolten.
Propietats: Com a principis bàsics podem remarcar que el medicament de Teatre és un analgèsic ideal contra diarrees mentals. Presenta una bona tolerància en pacients considerats, en principi, humans.
És d'absorció ràpida i d'efectes igual d'immediats i duradors. Segons siguin les realitats de cada pacient, el Teatre tindrà efectes totalment oposats.
Com a propietat més destacada, direm que el Teatre afecta la part més sensible del cap: el cor.
Indicacions: Les propietats del Teatre són moltes i variades, tot depenent de la simptomatologia que presenta el malalt. Caldrà tenir en compte les causes que han produït el seguit de malestars, per tal d'aplicar un remei personalitzat i eficaç, amb petites dosis de Teatre. Així s'assegurarà l'eradicació de qualsevol seqüela que fes crònics els trastorns mentals.
Aquests malestars, per un cantó, poden ser reconeguts pel propi pacient, la qual cosa permetrà una iniciativa pròpia en el procés de curació. En cas contrari, el futur pacient haurà de ser advertit indirectament per algun amic o familiar que els permeti mantenir una màxima discreció i tacte en el tractament de la malaltia.
Components més importants:
-Gran dosi de farsa vestida de realitat.
-Imaginació pels descosits.
-Atreviment trempat.
-Coratge singular.
-Compromís.
-Militància social i estètica.
-Crítica i estil inconformista.
Precaucions: Per bé que el seu ús sigui facultatiu, tant en les persones de curta edat com en les de curta volada, caldrà vigilar especialment les reaccions al tractament d'aquells que no veuen tres en un ruc, dels obtusos com a pallussos, dels enzes de mena, dels capquadrats capciosos, dels caragirats vergonyants, dels diletants de la crosta, dels energúmens empedreïts, dels folls redimits, dels aguaitadors de melics, dels àvids de costums i, en conjunt, de tota aquella fauna de personatges que estan en aquest món, però que no hi són (encara que a vegades manen).
Caldrà fer-los tenir present que allò que es pretén no és fer combregar amb rodes de molí, i que, si ho consideren així, els serà aplicat un altre tractament més intensiu i se'ls diagnosticarà una obstrucció mental innata crònica, de caràcter irreversible.
Interaccions: En pacients que han pres o que tenen el costum de prendre sessions de Teatre poden presentar-se alteracions en el curs normal de la vida, dels hàbits més quotidians. Hi pot haver, si les sessions són molt sovintejades i alhora denses, un desfici obsessiu a devorar-ne cada cop més, fins al punt d'arribar a provocar la coneguda ansietat pel Teatre, alhora que problemes de comunicació amb els amics, companys de feina i familiars, habitualment no avesats a aquest tractament.
Una posologia adequada, en canvi, ben administrada i, sobretot, ben diferida, junt a unes pinzellades de vida saludable, és la barreja adequada per assaborir-ne els resultats positius.
Posologia: No hi ha un tractament unitari i específic per a tothom. El tractament, que dependrà de la gravetat del pacient, haurà de ser seguit segons unes premisses prèvies a considerar:
-Viure en un estat de dret on els imperatius legals no es donin ni es considerin in aeternitatis.
-Predomini del gust per la producció cultural enfront del nihilisme.
-La gent ha de ser receptiva de mena, oberta a tot tipus d'alternatives.
-Utòpica i, fins i tot, una mica boja.
Hom en farà una anàlisi individual i n'extraurà conclusions.
L'aplicació del Teatre serà major quan aquestes situacions siguin menys sovintejades.
SENSE RECEPTA MÈDICA
Teatre, el medicament que NO ha de mantenir-se fora de l'abast dels nens.
Enllaços. Relacionats amb el teatre.
Companyies, teatres, espectacles...
http://www.festes.org
www.crisiperpetua.com
Col·laboracions. La serva adrona.
Una òpera amb Joventuts Musicals de Mo- llerussa
Joventuts Musicals de Mollerussa van presentar el dissabte 29 i diumenge 30 de gener del 2005 a la sala d'actes de l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell, la seva primera producció d'òpera, La serva padrona de G.B.Pergolesi.
Aquesta òpera va marcar la institucionalització de l'òpera bufa, un gènere propi dins de l'òpera, que es defineix pel caràcter divertit i entretingut i que mostra el seu interès per les situacions quotidianes, lluny dels herois i mites.
Aquests tipus d'òpera es representava en les dues interrupcions que es feien en les representacions de grans òperes, per mantindre l'atenció del públic.
L'obra escenifica la divertida disputa entre Uberto, l'amo de la casa i Serpina, la seva serventa que acabarà convertida en la seva esposa, jugant amb la complicitat del criat Vespone i tal com ella ha planejat des del principi.
L'òpera es va subtitular en català per facilitar el seguiment de la trama de l'obra per part del públic.
Els dos cantants són la soprano Ana Puche i el baríton Toni Marsol, dos joves professionals amb una sòlida formació i carrera musical, acompanyats per l'actor Joan Besora d'una sòlida experiència teatral.
La part orquestral va a càrrec de la Jove Orquestra de Joventuts Musicals, formació que es presenta en aquest concert, integrada per joves estudiants de música, la majoria d'ells amb diversos anys de formació orquestral i alguns d'ells formen part d'altres orquestres d'estudiants de nivell nacional.
La direcció musical va anar càrrec de Martí Ferrer.
Els de Teatre de Butxaca hi hem col·laborat amb l'escenografia, el vestuari i la posada en escena que ha anat a càrrec de Jaume Jovells.
Documentació. Butlletins.
Aquí et volem oferir els números que van sortir al voltant de la companyia i de la sala. De quan el món era amb paper i els actors de carn i ossos.
